FINAL:

Si ho heu fet tot i bé, ENHORABONA, heu salvat a Castelldefels de dos atacs pirates que van ser històrics. Si no ho heu fet bé, tindrem una paradoxa temporal en el nostre particular túnel del temps i Castelldefels passarà a ser diferent d'allò que és, pot ser que inclòs desapareix-hi perquè va deixar d’existir en algun dels dos atacs que havíem d’esbrinar i destorbar.

Les costes Catalanes, les de València i les de les Illes van estar sotmeses a continus atacs de corsaris i pirates barbarescos als segles XV, XVI i XVII (anys 1400, 1500 i 1600 aproximadament). Durant el 1500, Castelldefels va restaurar i fortificar el seu Castell i les seves masies van ser dotades de torres de defensa.

Dos dels pirates més temuts a la Mediterrània van ser els germans Barbarrossa, en Baba-Arug (mort a 1517) i en Hayr-Al- Din (mort el 1546). Després d’ells va haver-hi molts pirates reconeguts, dos d’ells van tenir més protagonisme a les costes catalanes i veïnes, aquests dos pirates van ser en Otxalí (Euili-Ali mort el 1580) i en Dragut (mort el 1565).

A la nostra costa immediata va haver-hi moltes escaramusses i les costes del Garraf era un lloc idoni per als corsaris per amagar-se (cala morisca) i organitzar els seus atacs a poblacions propers o a vaixells que navegaven prop del litoral.

Al 29 de maig de 1561, de matinada, una galera i quatre “fustes” de moros donaren proa al Prat del Llobregat, saquejaren algunes cases i se n’emportaren tretze persones inclosos minyons de poca edat.

Al 30 de juny de 1622 un avís tramès des d'“Aramprunyà” o Castelldefels, fent saber que molts moros havien desembarcat en el Prat (...) arribat l’avís, el donarem als consellers..., es posà tota la ciutat en armes i...

Potser gràcies a uns espies que van anunciar l’atac dels pirates es va salvar Castelldefels i van anar al Prat, però el segon és més clar, gràcies a l’avís d’uns sentinelles es va salvar el Prat i els contorns de Barcelona, potser també Gavà i Castelldefels.

... Bona feina!